Introducció

A Catalunya, la presència dels gats és una constant tant en l’àmbit rural com urbà. Des dels felins salvatges que habiten els boscos més amagats fins als gats de companyia que omplen les llars catalanes, aquests animals han sabut guanyar-se un lloc destacat en la societat i la cultura del país. No existeix, pròpiament, una raça de gat domèstic originària de Catalunya. Tanmateix, al territori català hi conviuen diverses espècies, varietats i tipologies felinas que presenten característiques pròpies, lligades tant a la fauna autòctona com a les preferències i les tradicions de la població.

El gat fer (Felis silvestris), l’únic fèlid autòcton

Si parlem d’un gat genuïnament català, cal referir-se al gat fer (Felis silvestris Schreber, 1777). Es tracta de l’únic carnívor de la família dels fèlids present en estat salvatge a Catalunya. És, per tant, l’únic fèlid autòcton del país. Aquest animal, però, és un dels carnívors més desconeguts del territori, ja que té un comportament solitari i esquiu, cosa que n’ha dificultat l’estudi.

El gat fer s’assembla a un gat domèstic de cos robust i pelatge ratllat, però es diferencia per la seva major corpulència, la cua més gruixuda i anellada, i un comportament marcadament salvatge. A Catalunya viu principalment en zones forestals del Prepirineu i en espais com l’Alta Garrotxa, Osona, el Montseny o el Ripollès. S’alimenta de petits mamífers, ocells i rosegadors, i evita la presència humana. Una de les principals amenaces per a la seva conservació és la hibridació amb el gat domèstic, un fenomen que pot posar en perill la puresa genètica de l’espècie. Malgrat aquest risc, estudis recents com el realitzat a l’Alta Garrotxa han detectat poblacions amb poca o gens introgressió genètica, indicant que algunes àrees encara presenten un bon estat de conservació.

El gat comunitari: les colònies felines a les ciutats

Als nuclis urbans catalans, i especialment a Barcelona, els gats que viuen en llibertat s’organitzen en el que es coneix com a colònies felines. Un gat comunitari (també anomenat gat de carrer, feral o gat lliure) és aquell que conviu en entorns humans però no és adoptable a causa de la seva manca de socialització. Una colònia felina es defineix com un grup de gats comunitaris vinculats entre si i, especialment, amb el territori que habiten.

A Catalunya, la gestió d’aquestes colònies s’ha anat regulant progressivament. La Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals, obliga els ajuntaments a fer-se’n càrrec. El mètode predominant és el CER (Captura, Esterilització, Retorn), que permet controlar la població de manera ètica sense sacrificar els animals. A Barcelona, les colònies controlades són considerades una oportunitat per gaudir de la presència de gats a la ciutat tot disminuint els problemes de superpoblació i generant beneficis per a la convivència urbana.

Aquests gats, que viuen als carrers, patis i jardins de molts municipis catalans, representen una part essencial del paisatge urbà i un exemple de la convivència entre els animals i la societat.

El gat europeu, el més comú a les llars catalanes

A les llars de Catalunya, la raça de gat més estesa de lluny és el gat europeu. Segons dades de l’AIAC (Animal Identification and Registration Assistance), el gat europeu representa el 55,41% del total dels gats inscrits a Catalunya, amb 197.877 exemplars registrats. El seu predomini reflecteix la preferència tradicional per un gat robust, equilibrat i adaptat al clima mediterrani.

El gat europeu, conegut internacionalment com a European Shorthair, és un animal de mida mitjana a gran, musculós, amb un pelatge dens i curt que li permet suportar tant la calor de l’estiu com el fred de l’hivern. El seu cap és rodó, les orelles de mida mitjana i els ulls poden ser de colors variats (verd, groc, coure o blau en alguns exemplars). És un gat intel·ligent, independent i afectuós, que s’adapta molt bé a la vida en pisos i cases. La seva popularitat rau en la seva salut robusta, la seva longevitat i la seva capacitat per conviure harmoniosament amb els humans, cosa que el converteix en un company fidel per a les famílies catalanes.

D’altra banda, el nombre de gats inscrits a Catalunya ha experimentat un augment espectacular en els darrers anys. Entre el 2010 i el 2019, la quantitat de gats registrats a Barcelona es va doblar, a Girona es va multiplicar per tres i a Tarragona i Lleida es va multiplicar per set. Aquest creixement reflecteix un canvi en els hàbits de tinença d’animals de companyia, on els gats van guanyant terreny als gossos.

Altres races presents a Catalunya

Tot i que el gat europeu és el més abundant, a les llars catalanes també hi trobem altres races populars. Entre les més comunes destaquen el Sphynx (el gat sense pèl, cada vegada més sol·licitat), el Ragdoll (conegut pel seu caràcter dolç i relaxat) i el Noruec dels boscos (un gat robust adaptat al clima fred). També hi ha presència de races com el British Shorthair, el Persa i el Siamès, tot i que en menor proporció. La diversitat racial reflecteix la influència de les modes i les preferències estètiques, però el gat europeu continua sent el rei indiscutible de les llars catalanes.

El gat a la cultura catalana: “Els Quatre Gats”

La relació entre els gats i la cultura catalana és antiga i simbòlica. L’expressió “Els Quatre Gats” (en català, “Les quatre cares” o “Els quatre gats”) és una locució que significa “poca gent” o “uns quants amics”, i es va fer mundialment famosa gràcies al cafè homònim de Barcelona que va obrir les portes el 12 de juny de 1897. Situat al carrer de Montsió, prop del centre de Barcelona, Els Quatre Gats es va convertir en un dels principals centres del Modernisme català, freqüentat per artistes de la talla de Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo i un jove Pablo Picasso que hi va fer les seves primeres passes artístiques. El local, inspirat en el cabaret parisenc Le Chat Noir, va ser un punt de trobada de tertúlies, exposicions i vetllades musicals que van marcar una època.

Avui dia, el nom “Els Quatre Gats” continua sent un emblema de la cultura catalana i un punt de referència per als amants de l’art i la història de Barcelona, demostrant que la imatge del gat ha estat sempre present en l’imaginari col·lectiu del país.

CAT, la nova mascota del FC Barcelona

Més recentment, l’any 2024, el FC Barcelona va presentar la seva nova mascota, anomenada CAT (o CAT Culer), amb motiu del 125è aniversari del club. CAT és un gat salvatge (wildcat) que representa un felí autòcton de Catalunya i que incorpora a l’ADN tots els elements que defineixen el Barça. El seu disseny va ser creat per l’Estudi Grangel (Jordi i Carlos Grangel), amb la col·laboració de DDT Efectos Especiales, guanyadors d’un Oscar per El laberinto del fauno. Entre les característiques més destacades, CAT incorpora les quatre barres vermelles sobre fons groc de la senyera al front, els colors blaugrana a la boca, i una pilota. És una mascota inclusiva, sense gènere definit, i està pensada per connectar amb tots els culers del món, especialment amb els més petits.

Aquesta nova mascota, inspirada en la fauna autòctona, simbolitza el vincle entre el club, la ciutat de Barcelona i la identitat catalana, i demostra que el gat continua sent un símbol viu de la terra.

Conclusió

A Catalunya, els gats són molt més que animals de companyia. Són part de l’ecosistema (a través del gat fer), de l’entorn urbà (mitjançant les colònies felines), de les llars (amb el gat europeu com a raça predominant) i de la cultura (amb llegendes com “Els Quatre Gats” i símbols moderns com la mascota CAT del Barça). Encara que no disposem d’una raça de gat domèstic originària de Catalunya, la diversitat de felins que hi viuen —salvatges, urbans i domèstics— reflecteix la riquesa natural i cultural d’aquest territori. Tant si viuen als carrers com si comparteixen el sofà de casa, els gats han esdevingut, sens dubte, un dels animals més estimats i presents a la vida dels catalans.